29/05/13

Seis añus a puxa pu’l rayanu !

Stou outimista d'afeitu !


Ya fizu seis añus s’outru die qu'andu eiqui a screbir ! Ya seis añus qu'andu a puxa pu’l rayanu. Vos biên lu sabeis, de la maneira an que you scribu quiêru mustrar que’l mirandés yê muitu mas qu’un purtués dal norte. Pus fica-se ende ne la nuôssa tiêrra cume’l llionés de Purtual. Y yê biên purque se trata de llionés que you assi’l scribu y’l tengu screbidu.



D’alguns me ténen dezidu : “Al tou blog sta mui mal !” D’outrus me l’an screbidu pur’qui mas nunca parei de screbir purque sei que’l que fagu yê assi que ten que ser. Uns anté s’atrevirun a dezir qu’habie amentadu un dialetu... Ya assi nun sei que dialetu yê qu’eilles falaran… Mas tamiên houbu quiên vive fuôra de Cicuiru y que me dixu : "Al tou blog sta mui biên, sta scritu an mirandés antigu". 

Aquestas dues oupenyones dan-mus muitu que pensar soubre l'atual situaçon dal mirandés; Yê ũa lliêngua purtegida pur pessonas que ya nun vivan nal Prainu ! Yê la mie cuncluźon d'aquestes ultimus seis añus. A nun séren dues ou trés pessonas (cume lus pursores de mirandés) lus outrus stan todicus fuôra ! Yê biên pussible que séya esta ũa de las rezones pu la quale la cambra nun s'antressa assi tantu cume issu pu'la nuôssa lliêngua...



Vai a ser tiêmpu d’eileiçones an Miranda. An Cicuiru ya cheira que to’la gente fala de la obra tan purmetida y mil vézes suñada. Serie méźmu buônu que’l proximu perźidente la junta, alla an Miranda se ponga a fazer d’algu pa’lus chamadeirus !
Eilli n’aquél quartél ténen-mus aquissu qu’anté méte noiju ! Onde stan als nuôssus prédius cu’ls nomes tradicionales ? Han ? Quiên amentou aquesses nomes qu’hai agora ? Pus s’issu nun ye amentar un dialetu ??? Arre dios !

Quandu sera qu’als nomes dals nuôssus llugares seran arrespeitadus pur todus ? Sera qu’ende pu’l quartél nun apercian tales couźas ? Se naide lu fai vou you c’un llatu de tinta y biên prontu s’aquemoda todu !

Deixandu Miranda pra tras y turnandu als valles la Raya. Tamiên oubie dezir pur Cicuiranus y Custantineirus qu'an Samartinu nun saben falar. You ende direi que la gente de Samartinu fala y fala-lu mui biên. La gente la Pruôba tamiên assi fala cun aquesse assentu a catalan tan ralu eiqui.

Mas stou outimista ! Mirai lu que fazimus an seis añus ya ! Y you nun falu solu pur mi, mas d’outrus que pur ende scriben. Pintémus l’arañeira essa cu’l mirandés qu’anté relluç a la strellumbre de palabras cume ende, aquesse, gambuzinu, da cavallu, da pétu, d'eiqui, d’eilli, y d'acullouca.

Y sabeis l quei, nun yê qu’agora (bon ya fai d’alguns añus) lus que fazirun la normativa dal mirandés tamiên ya pensa cume you :


“[...] Hoje eu certamente defenderia a grafia espanhola porque o som «lh» no início de palavras, não existe em português (a não ser na palavra lhano, que é um empréstimo castelhano) e porque a existência do lh- inicial é uma característica asturo-leonesa definidora do mirandês. Portanto, escrever «ll» e «ñ» seria uma maneira de aproximar de modo razoável, aceitável, o mirandês da sua ancestralidade asturo–leonesa.” Palabras de Manuela Barros sacadas d’eiqui.

L’asturllionés, aqueste yê’l nome de la nuôssa lliêngua ! Y agora purguntu-vus you : Nun sera couźa d’outru mundu d’urganizar un feira de llibrus an asturllionés pur ende an Miranda, Zamora, Llion ou anté, cume no, an Cicuiru ? Cu’l tiêmpu ya verémus se furmus capazes ou no !

Bon, afinal, aquissu todu tamiên l muntémus solus. Anton, quiên ten mas llatas de pintura ? Tenémus lliêngua pra pintar... !
 

20/05/13

Bolla Alistana...

Toca la campana, yê hora de bolla Alistana !


Pus si home ! Un cachicu antes la missa de Nuôssa Señora de la Lluç y outru llougu açpuis c'ũa cerbejica siêmpre apetéce !
Tamiên habera de certéza d'alguns que diran : Bolla Alistana, llougu a la purmañana !

18/05/13

A’l Samarcus fumus

Arre Dios que friu fizu n’aquesse die ! De die nevou, cayu piêdra y chuviu ! Ya a la nuite gelou y stragorun-se muitas froles de los arbres. Al Samarcus fui assi. You nunca habie paradu alla tan poucu, no mas de dues horas !
Nun sei se la tie Jinja fizu bun negociu astañu, mas achu que no ! A las quatru la tarde, ya to’la gente marchaba, als mirandéźes pr’an caźa d’eilles y lus zamoranus pra Miranda. Pus inda yêra cédu y cun certéza que siêmpre se pudie mercar un trapu ou dous mas an Miranda !


You fui alla cu’l miu amigu Oscar, pu’l caminu de la siêrra cume yê de custume. Assi que cheguémus nistanticu fumus pa’la taberna aquella dal lladu spañolu an frente de Mare. Yêra grande y acullie eilli muita gente. Staba-se biên ! Y mellor inda quandu Enrique mus oufreciu ũa cerbeija ! Als outrus ficorun-se todus a mirar pra mi, assi mui admiradicus purque you staba a buer cerbeija. Mas you ya vus spliquei que la Super Bock nu la puôdu buer, sabe-me mal, yê ruin.



Açpuis nun yê qu’inda achémus a Chicu Bunitu y Tulentinu que mus queriên oufrecer vinu, y buimus ! You buie un mostu, ya Oscar tumou outra cerbeija y assi fumus mirandu y passandu friu pu’l Samarcus.

Ya Samarcus arriba, Samarcus abaixu, you habie idu cun cincu ourus y nin un teçton gastémus ! You que querie mercar d’aquessas galletas spañolas y nada, ya nu staban dioźla !


La gente marchou ya nos tamiên fui lu que fazimus. Mas sabeis qu’agora als diês ya van grandicus y anton fumus a spreitar lu qu’habie pullie pu’la siêrra, al redor dal Castiêllu. Y saquei aquesse retratu que tamiên eiqui vus deixu (cume no !). Y onde se vei mui biên a Cicuiru, Custantin y la Lluç inda cun d’alguns tandeirus dal Samarcus.

La fiêsta a la nuite stubu fresca mas angraçada purque mus chegou eilli un gallégu que nun se percebie quaisque nada. Mas yêra mui pandigu purque querie beilar cu’la Marta de Muveirus y andaba eilli al redor d’eilla que parecie un gallu nals tiêmpus dal namoru ! Que pandanga !

14/05/13

Atupei un Paraiźu




Pu’l Prainu stamus agorica antre Inviêrnu y Primavéra. Las froles van aparçendu cume yê’l caźu dals allus brabus ou anté de la seralla ou las lleitariêgas. Las merujas tamiên ya van butandu frole, seiña que ya nu se puôden cumer. Ya poucu a poucu, al verde de l’Inviêrnu vai se manchandu de culores; amariêllu, cor de roźa, brancu,...




Las xaras ya pur fin ampeçorun a butar froles, mas nun son todas, apénas las que van purtegidas dal friu pu’las peiñas dal Douru.






Las scobas y’l tumillu tamiên ya se vei pulli cu’las culores de la Primavéra. Las maçaneiras tamiên ya van biên frolidas. Astañu son las de tiu Alexandre que stan mas carragadicas ! 

 




Y nun se sabe biên cumu, mas ende stan, nin ũa queimadelica dal gélu ! Ficorun purtegidas pu’l santu ! Deixu-vus eiqui d’alguns retratus dal miu paraiźu !








13/05/13

Naide sabe pudar !



S’outru die, die de l’Ouropa, fumus a puda la viña. Si home, conchu, nun fumus antes purque cu l’auga qu’habie chubidu todu parecie ũa charca. Yêran mas diês de frauga y de taberna que d’outra couźa ! Ya Mariya staba biên cuntenta !
Comencemus anton la poda y falandu d’ũa couźa y d’outra démus-mus decuônta, que la verdade séya dita, si ; naide sabe pudar !
Pus se la gente soubissa nun habie assi tantu mamon pur ende a chupa’l que yê nuôssu. Nin tantas ramallas sin fruitu !
Mas pur anquantu, yê cume diç un cicuiranu : “fica assi até ver !” De restu, nos ya acabémus la poda y ya se vera’l fruitu que dara !

Pudai mius amigus, pudai y que Dius vus guiye !